L'ESPORT, UNA NOVA RELIGIÓ
I, com algunes religions, un gran negoci.
MOLTES PERSONES SÓN ATEES
Uns 200 milions.
Aparentment no són religioses, tanmateix...
Pot passar que siguin creients en altres coses... ideologies o pràctiques... que supleixen o complementen a les religions convencionals. Entre elles el materialisme-consumisme-esport. Que obvia tota mena transcendència espiritual, però sacralitza la més absoluta intranscendència... Com a rerefons: el culte al cos, l'aparença, la banalitat...
Veure> Xarxa de blogs> Coses que sabem.
Una nova religió.
L'esport, els múltiples esports, indispensables i part substancial en tot noticiari. L'esport, amb les seves catedrals-estadis: temples on es reuneixen multituds per adorar al seu club i als seus jugadors... Jocs Mundials, ídols admirats, milions de fans i muntanyes de diners.
El més popular: el futbol:
El "foot-ball", un esport meravellós, diuen inventat pels anglesos que, juntament amb la seva inigualable llengua (la millor de totes), han regalat al món. Mai n'estarem prou agraïts. Que ja molt ho estem, tant, que "l'english" tots l'aprenen. Molts, fins i tot es tenyeixen de ros i es decoloren els ulls, per assemblar-se a l'estereotip que tenim d'ells.
Déu salvi la reina i l'Imperi!
que, com el romà, ha trobat altres camins per perpetuar-se.
Entre ells la no menys famosa i arreu imitada "música rock"... i altres.
Perquè sinó la Reina Mare va condecorar als Beatles?
També Hollywood, igualment arreu imitat, ha estat, és, decisiu.
Si encara no l'han condecorat, ja ho faran.
Gràcies però, sobretot, pel meravellós futbol.
EL FUTBOL
Comporta multituds incondicionals que es reuneixen per celebrar el joc i donar suport al seu equip a grans crits i amb gran entusiasme. Masses devotes, enfervorides, fanatitzades... Equips uniformats, jugadors carismàtics, idolatrats, que són guia per a petits i grans, que aixequen passions i cobren milions.
LA COPA
La cobejada, sagrada copa, premi suprem, equivalent del Sant Grial.
I l’àrbitre... que és el jutge, el capellà, l’aiatol·là... l’autoritat que vigila, expulsa, excomunica, castiga als pecadors que infringeixen el sagrat reglament, decretat per la famosa FIFA. Dirigida per un papa-president. És el Vaticà del futbol, des d'on es promociona "per a benefici del món sencer". En realitat és un gran, enorme negoci... amb un potent i molt eficaç rerefons d'alienació col·lectiva que afecta a totes les classes socials. Amb la finalitat de distreure les persones de qüestions i problemes importants: socials, polítics, ambientals... que és urgent encarar i solucionar... i no es fa.
El futbol és una incultura consumista, superficial, tòxica...
Una mena de droga mental inhibidora, amb milions d'addictes.
Que, com les sectes i religions, s'implanta generalment des de la infància.
Impregna la societat i es cultiva i consumeix a tot arreu.
PA I CIRC SEMPRE HA FUNCIONAT
Heus ací els nous gladiadors.
I davant de tots el Messi, el gran geni, el rei, el guia per milions de nens... i nenes.
No els humanistes, filòsofs, artistes, activistes, científics... sí els esportistes.
Els grans herois que cobren sous multimilionaris i a tothom li sembla correcte.
Sants idolatrats, croats valerosos...
Besen el terra de l'estadi, es persignen... preguen pel triomf. Donen gràcies a Déu. Peregrinen a llunyanes terres, acompanyats de milers de seguidors que, quan "els seus" marquen un gol, s'alcen en massa, s'agiten, salten i criden... Fan costat als guerrers, herois... tots junts lluiten, se sacrifiquen per aconseguir el Gran Trofeu, la Copa Sagrada... el Sant Grial, que després podran admirar als temples-museu.
A casa, als bars... els adeptes aplaudeixen embadalits quan guanyen...
S'afligeixen profundament si guanya l'adversari. Discuteixen acaloradament... Els mitjans en van plens. Sovint els seguidors es barallen entre ells, a vegades fins i tot es maten... donant així sortida a la frustració que genera la submissió i la impotència, a l'agressivitat reprimida, a la competitivitat desmesurada que impera en la societat.
desviant de manera anodina l'energia intel·lectual, fàctica, reactiva o creativa de la gent.
El futbol sol anar associat al consum de cervesa, alcohol i droga...
Potser no dins l'estadi, però sí abans i després... al bar o a casa. Lluny queden els temps de la llei seca, quan els traficants d'alcohol eren "bandes criminals", com ara ho són els d'altres substàncies igual o menys perilloses. Com el futbol, l'alcohol és omnipresent.
Abans aquest desori esportiu: cridar, beure, fumar... era cosa d'homes
La dona s’hi ha anat sumant; igualment al vici de fumar tabac.
Les van persuadir que això era alliberament.
DESPERTA HUMANITAT ABANS NO SIGUI MASSA TARD
*
ADOCTRINAMENT ESPORTIU
Els infants ja són adoctrinats espectadors dels mil esports.
Alguns, en néixer, ja els pares els apunten al club.
Apareix com a cosa natural i generalment els acompanya de per vida.
.%20copia.jpg)
Els pares no somnien un fill filòsof o científic, sinó un futbolista idolatrat i milionari.
Aquí i allà es veuen pares entrenant als fills... somniant Messis.
Somniant també els milions que cobren.
L’ESPORT-ESPECTACLE SERVEIX DE VÀLVULA D'ESCAPAMENT
d’anestèsia individual i col·lectiva... és, entre altres, l'opi del poble.
Deriva l’energia de les persones en objectius banals.
Per això els antics emperadors, azteques, romans... i també els actuals, el promocionen intensament... ens el serveixen en abundància, cada vegada més variat i espectacular.
Observa en la foto, els poderosos somrient satisfets (com fotent-se'n), mentre el geni, orgullós de les seves proeses, un do de Déu, se sent el rei del món... i la Sagrada Copa en primer pla. Milions d'humans, totalment acrítics, contemplant la farsa admirats.
"Dios me dió el don para jugar así"
"Sabia que Dios me iba a regalar un Mundial"
Sí, segur que també Déu està molt interessat en el mundial.
TOT SERVEIX PER FER ESPECTACLE
També pilots suïcides, músics drogats i cantants mig vestides...
Ídols que generen fans i ajunten en curses i concerts a multituds sovint també drogades.
Que fan cues impressionants per comprar entrades a preus elevats.
Som els humans una cosa realment sorprenent.
Pels segles dels segles amén?
PANEM CIRCUM... ET BIRRA
Per controlar a la població, bastó i pastanaga, propaganda i repressió, por i desig. Que no tinguin gaire temps per reflexionar. Sobretot entreteniment constant, l'espectacle seguit en el qual vivim immersos: banalitats, catàstrofes, accidents, morbositats, crims, guerres... tot serveix per mantenir entretinguts al personal.
L'espectacle futbol i altres esports, és completament intranscendent.
Però no l'espectacle polític, que aquest sí ens afecta a tots... i que també transcorre entre picabaralles, escàndols, lluites, corrupcions, genocidis, guerres... Que sovint són presentades com si fossin partits de futbol... la banalitat ho impregna tot. Molta gent, saturats d'espectacle, ja no saben distingir entre realitat i ficció.
Així tot acaba esdevenint una mena de farsa "democràtica"
Un teatre en cassos banal i altres sagnant que mou enormes recursos, energies i muntanyes de diners... un joc de poder, del qual ningú s'escapa. Ens volen productius, desinformats, desmemoriats, callats i distrets en afers irrellevants. No és d'estranyar que la gent estigui desorientada, estressada, emmalaltida, neurotitzada...
PA I CIRC
Sempre per al poder ha estat un gran i eficaç instrument.
No fora pas convenient ni possible suprimir l'espectacle, és part de la humanitat.
Però sí que convindria posar-lo al seu lloc, mai convertir-lo en el centre.
El mateix argument serveix per als diners.
Que són finalment el Déu de l'esport, la política, les religions...
Un gran invent, que encara no hem après a fer servir bé.
...i ja va sent hora.
CAL POSAR L'ENERGIA I ELS DINERS AL SERVEI DE LA HUMANITAT
Diuen que és un dels propòsits del famós Gran Reinici.
Que, per insospitats camins, lentament s'està gestant.
Via un Govern Mundial dirigit per persones sàvies.
Un govern noocràtic i ecosòfic.
Vers un neo-comunisme àcrata, on els diners seran electrònics.
El treball ja no serà un càstig, ni una forma de guanyar diners.
Si no vocació, realització personal i voluntat de servei.
Cadascú gustosament donarà segons les seves capacitats.
i rebrà segons les seves necessitats.
UN NOU PARADIGMA
Capaç de salvar-nos de la barbàrie i abocar a una Nova dimensió.
QUE AIXÍ SIGUI
Pestanya següent> Nova ètica.
Veure també> Xarxa de blogs > "El Gran Reinici"
i, aviat, nou blog > "Noocràcia"
.jpg)
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada